.
............
-
lunes, 25 de mayo de 2015
miércoles, 20 de mayo de 2015
Billy eliot
En
1984, durante una huelga de mineros en el condado de Durham, se suceden los
enfrentamientos entre piquetes y policía. Entre los mineros más exaltados están
Tony y su padre. Éste se ha empeñado en que Billy, su hijo pequeño, reciba
clases de boxeo. Pero, aunque el chico tiene un buen juego de piernas, carece
por completo de pegada. Un día, en el gimnasio, Billy observa la clase de
ballet de la señora Wilkinson, una mujer de carácter severo que lo anima a
participar. A partir de ese momento, Billy se dedicará apasionadamente a la
danza.
Quiet, Màrius Serra
"Quiet cobreix
set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu
encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir.
Set anys després del seu naixement, la terminologia mèdica no passa
d’encefalopatia no filiada, el llenguatge popular se les apanya amb la fórmula,
prou entenedora, de paràlisi cerebral i el llenguatge administratiu l’avalua
com un discapacitat amb un grau de disminució del 85%. A casa, però, totes
aquestes etiquetes compten poc.
El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una
mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva
fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent
estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un
estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i
un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar
escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records
refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre
l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els
estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia
amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. El nostre fill ni és invisible
ni tampoc el retrat de ningú, per bé que s’assembla als seus pares i a la seva
germana. Ell i els que són com ell actuen de miralls. Tots els que ens hi mirem
una mica a fons envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut
un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels
presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A
envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.”
martes, 5 de mayo de 2015
Nexe fundació
Nexe Fundació Privada és una entitat sense ànim de lucre
fundada el 1991 a Barcelona pel mateix equip de professionals que el 1981 havia
cret un dels primers serveis d'atenció precoç a Catalunya, i és dedicada a la
plena atenció dels nens menors de sis anys amb pluridiscapacitat.
Té com a objectiu oferir una atenció global i
interdisciplinària als nens que presenten algun trastorn de desenvolupament,
així com a les seves famílies, i es manté amb el suport d'organismes públics,
entitats privades, donacions de particulars i les quotes de les famílies
usuàries dels seus serveis. Aquesta entitat compta amb l'única escola bressol
de Catalunya per a nens amb pluridiscapacitat entre els 0 i els 6 anys, amb
l'atenció d'un equip transdisciplinari, mentre que les famílies reben
informació i assessorament i el suport d'un grup de pares, i a més es
beneficien de serveis com casals, colònies o cangurs especialitzats.
Desenvolupa un programa de cursos, jornades i seminaris
dirigit a professionals, pares, estudiants i voluntaris, i també participa en
diversos projectes de recerca i treball d'àmbit nacional i internacional que
fomenten l'estudi de temes relacionats amb els trastorns del desenvolupament,
la pluridiscapacitat i l'atenció precoç. La fundació ha destacat sempre per
integrar-se com un servei més del barri.
Consulta la pàgina web:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)